EL QUE VA DEIXAR ‘L’ALTRE DEBAT’

Prop de 60.000 internautes es van connectar al debat en directe

 

EL QUE VA DEIXAR ‘L’ALTRE DEBAT’

 

• La banca en el punt de mira de la realitat econòmica

• Exigeixen que els banquers “es manifestin”

• Els drets socials minvats per la privatització

• Denuncien la falta de transparència dels mitjans de comunicació.

 

 

 

Madrid, 01 de juliol de 2011. Més d’un miler de persones van participar durant dos dies en el Debat del Poble sobre l’Estat de la nació, dut a terme en la Porta del Sol de Madrid, mentre que, a través de la xarxa, el nombre de visites va ascendir a prop de 60.000.

 

En paral·lel al debat institucional del Congrés dels Diputats, la iniciativa ciutadana es va decantar per exposar les raons als problemes econòmics, polítics i les conseqüències directes sobre els drets socials i la ciutadania. Ponents, col·lectius i la contribució de les persones presents van crear un espai de reflexió crítica, participativa i constructiva, al marge dels “càlculs electorals i el màrqueting polític”. L’ambient es va mostrar molt coral, només hi havia gestos de mans en l’aire i ganes d’escoltar i participar.

 

L’organització considera que l’acte ha complert el seu objectiu “que era el d’exposar que hi ha un seguit de problemes reals que demanden una atenció urgent per part dels professionals de la política, com poden ser la precarietat laboral i la desocupació, les retallades socials, la doble crisi que pateixen col·lectius amb drets que ja estaven sent vulnerats abans de l’hecatombe econòmica -com les dones o la població immigrada -, o l’innecessari de privatitzar tot allò que és púbic – fins i tot els ajuntaments – per resoldre els problemes originats per l’avidesa del sector financer, etcètera.”

 

Dimecres passat es va debatre sobre economia i drets socials, mentre que el dijous els temes a tractar van versar sobre política i ciutadania.

 

 

Economia, de ciutadania a mercaderia

La més d’hora i mitja de debat sobre economia va plantejar molta reflexió, a més de nombroses propostes concretes com ara la dació en pagament de l’hipoteca, la creació d’un parc d’habitatges de lloguer social, la regulació de la banca, la taxa a transaccions especulatives, el control del sistema bancari, l’augment del salari mínim interprofessional i la regulació de salaris màxims, l’abolició de paradisos fiscals… El sentiment general del debat culpa a la banca de ser la causant de la crisi, recolzada per la legislació dels dirigents polítics. L’idea clau que va sorgir ja el passat 19J en les manifestacions contra el Pacte de l’Euro, d’exigir i convidar a “que els banquers es manifestin” sobre els temes que s’estan plantejant als carrers, va comptar amb l’ovació de les persones presents. Una altra de les reflexions que es va repetir en diverses ocasions al llarg del debat és el tractament del llenguatge econòmic a l’hora d’informar, en detriment de la comprensió de la ciutadania. Diverses persones van considerar que certs temes (economia, o mercat laboral, …) no “són tan complicats”, concloent que el que es vol és evitar la participació ciutadana en aquestes qüestions. (Resum sobre el bloc d’Economia aquí)

 

 

Drets socials versus privatització

Dins del bloc sobre els drets socials, la privatització dels serveis públics ha estat la gran protagonista. S’ha debatut sobre l’educació, la sanitat i, com a cas concret, també sobre el Canal d’Isabel II, la companyia d’aigües públiques madrilenya en vies de privatització. En línies generals, s’ha reflexionat sobre com ens estem ja apropant a la segona part del procés de privatitzacions. Una vegada que la gestió dels serveis deixa de ser pública, el següent pas és “vendre allò públic, allò que ens pertany a la ciutadania”. I l’estratègia del discurs polític es centra en desprestigiar aquests serveis, per a que siguin ‘saldos’ per aquelles empreses que se’n volen beneficiar. (Resum del bloc de Drets Socials aquí)

 

Política i mitjans, amistats perilloses

El dijous, la sessió va començar amb les conseqüències de la pèrdua de legitimitat de les institucions polítiques arran de la mercantilització de les activitats públiques i, especialment es va parlar de com les grans empresa mediàtiques creadores d’opinió pública, els mitjans de comunicació de masses, responen a aquesta demanda del mercat -publicitari- destruint el seu prestigi i desfavorint els protocols professionals, per tant, impossibilitant la correcta labor periodística com a mediadora envers la ciutadania. Les persones reunides a la Porta del Sol van considerar necessari que els mitjans de comunicació es democratitzin per exigir la independència, transparència i qualitat informativa necessària per a la consecució d’una democràcia veraç.

D’aquesta forma es va matisar el caràcter polític present en la naturalesa humana, on anar a votar un dia cada quatre anys ja no és suficient per exercir els teus drets de ciutadania. Es va demanar “una major participació en les decisions rellevants que afecten al conjunt de la societat”, on els mitjans de comunicació intervinguin i contribueixin a una opinió pública transparent i no una opinió institucionalitzada i “fosca”. (Resum del bloc de Política aquí)

 

Ciutadania, entre la vida i l’euro

Durant el debat de Ciutadania es va posar en dubte el propi significat del concepte i les diferents formes en les que es pot experimentar i viure . La privatització, tan present en les dues jornades d’anàlisis, va estar lligada a tots els temes debatuts, concloent que beneficia a una petita part de la població, en detriment de la majoria.

Es van barrejar molts elements que impossibiliten l’existència d’una ciutadania universal, és a dir, una ciutadania per a totes les persones. Responsabilitzant al sistema actual de les exclusions per motius de sexe, classe, origen, identitat i orientació sexual. La ciutadania que es va dibuixar en Sol està indignada, però també és conscient del seu paper potencialment emancipador, inclusiu i solidari. Es va tornar a insistir en la privatització del Canal Isabel II, en la preocupant situació dels CIES (Centres d’Internament d’Estrangers) o en les batudes de caràcter racista. En conclusió, el sentiment general en la Porta del Sol ha estat que durant els darrers anys els drets s’han anat devaluant. Es considera que ha arribat el punt d’exigir tot allò que ens pertany: es vol recuperar el nostres drets fonamentals; aquells que constitueixen els límits de tots els altres drets, és a dir, aquells que no poden ser vulnerats de forma alguna per cap altre dret. (Resum del bloc de Ciutadania aquí).

 

Durant les jornades de Debat del Poble sobre l’estat de la nació també es va fer una connexió telefònica en directe amb persones que es trobaven a la plaça Syntagma d’Atenes. Sol va esclatar en un ‘Grècia no estàs sola’ en hel·lè. La Flotilla que va cap a Gaza, la situació del poble Siri i Llibi, de la justícia o dels desnonaments van ser alguns dels temes que van apuntats per les persones presents a la Porta del Sol.